Cloenda Jornades Fundació Vicki Bernadet – 31 d’oct.2008
Fa més de 10 anys, un dia al matí, em va trucar a la porta una noia que jo només coneixia de vista però que, la veritat, em queia molt bé. Em va convidar a esmorzar al bar de sota de casa i em va dir: “Tinc un projecte”. Però ho va dir amb un to que a mi em va sonar com: “tinc un somni” i “et necessito”. Va dir que em necessitava i que creia que jo la podria ajudar.
Em va explicar que havia passat la seva infantesa buscant una fada perquè l’alliberés dels seus problemes reals i dels seus malsons. I em va explicar que havia fet un camí llarg, difícil i ple d’entrebancs, fins que, en no trobar cap fada, va decidir inventar-se’n una. Una de pròpia, que l’ajudés i que, de passada, ajudés a d’altres persones que, com ella, n’hi devia d’haver moltes.
En aquell moment jo encara no havia sentit a parlar mai d’abusos a menors i molt menys dins l’àmbit de confiança de l’infant i em va semblar realment que aquella dona perseguia un somni. De seguida vaig sentir que jo també volia formar part d’aquell projecte que, per descomptat, em semblava terriblement difícil i ambiciós.
Però, malgrat les dificultats de tots aquests anys, estic francament orgullosa d’haver acceptat participar-hi.
Aquests dos dies s’han dit moltes coses. S’ha après molt sobre el tema, però hi ha una cosa que potser no s’ha dit i que potser us la puc dir jo. De fet, crec que, només us la puc dir jo. I és que us necessitem; per fer soroll, per parlar de la Fundació, per parlar del tema. I necessitem que us sentiu col•laboradors amb la causa. No és fàcil perquè, normalment, quan col•labores en alguna ONG o alguna causa altruista la gent et mira i t’admira. En aquest cas no. Quan dius que col•labores amb una fundació per “l’ajuda i prevenció als abusos sexuals infantils dins l’àmbit familiar i de confiança del nen”, el primer que pensen és que has estat abusada, que ets una víctima i et miren amb recança. Per parlar d’aquest tema s’ha de ser valent. S’ha de parlar molt i explicar que potser, precisament, perquè la teva infantesa ha estat feliç i t’han estimat de veritat i ningú no ha abusat de tu, pots ser la veu dels que no tenen força per lluitar ni per parlar i d’aquesta manera, pots ajudar a persones que si que són víctimes o, ho han estat.
Bé, ja que ara coneixeu el tema i la fundació, us demano que col•laboreu amb nosaltres, que us en feu ressò, que en parleu. Quan marxeu d’aquí, no ens oblideu perquè us necessitem.
Us demano que ens ajudeu.
Tal com la Vicki m’ho va demanar, a mi, aquell matí, jo avui us ho demano a vosaltres.
Gràcies.
Mont Plans
|
