La prevenció de l’abús sexual infantil a través de les TIC

Article escrit per Irene Montiel, responsable del Servei d’Atenció Terapèutica i Jurídica de la Fundació Vicki Bernadet

A Espanya, un de cada cinc menors ha experimentar alguna sol·licitud sexual indesitjada a través d’internet, i en més del 90% dels casos, aquesta situació els ha provocat un intens nivell de malestar (Montiel, Carbonell i Pereda, 2016).

Amb el ràpid creixement de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), l’abús sexual infantil (ASI) s’ha estès a un nou context i ha adquirit una nova dimensió, la virtual o cibernètica, modificant les característiques de la seva dinàmica victimogènica i traumatogènica.

La cibervictimirzació sexual és un tipus d’abús sexual que no necessàriament implica un contacte físic entre la víctima i el seu agressor i pot adoptar múltiples formes. Les més conegudes són:

  • el online grooming o preparació en línia
  • el ciberassetjament sexual
  • la sextorsió
  • el sexting coercion o intercanvi coaccionat d’imatges sexuals
  • l’exposició no desitjada de contingut sexual
  • l’explotació sexual d’imatges d’abús o pornografia infantil.

I no només estan íntimament relacionades entre elles, sinó també amb altres formes de victimització infantil, com l’abús sexual infantil amb contacte físic, l’assetjament i el ciberassetjament escolar. Això perjudica greument el benestar i el desenvolupament psicosocial d’aquesta menors i els converteix en polivíctimes que afronten la violència com una situació crònica més que com un aconteixement puntual.

Característiques de la cibervictimització infantil

Una de las característiques principals és que mentre la situació abusiva pot ser de domini públic en l’entorn pròxim de la víctima o del seu agressor a través de la difusió de fotos, vídeos, etc., també pot passar desaparcebuda per als adults que no es mouen en els mateixos entorns virtuals. A més, encara avui en dia tendim a pensar que el fet que els nens i nenes estiguin a casa vol dir que “estan fora de perill”, obviant que viuen hiperconnectats a través de múltiples dispositius. Molts entorns digitals manquen de guardians eficaços per dissuadir als groomers o abusadors i protegir o empoderar a les seves víctimes; ja sigui per analfabetisme digital, negligència o col·lapse emocional.

Empoderament digital dels nens i nenes

Els nens i nenes han de desenvolupar la seva identitat i habilitats digitals així com la seva autonomia personal també en aquest nou context de socialització que és el ciberespai. És normatiu i funcional que confiïn més en els seus iguals tecnològics que en els adults, immigrants digitals que posem límits a la seva tecnofilia i tendim a minimitzar els seus problemes quan apareixen (“són coses de nens”, “si no t’ha tocat no passa res”) o, encara pitjor, els culpem (“però tu les vas enviar”) y els aïllem del seu món (“castigat sense internet”). A això cal afegir que la persecució judicial d’aquest tipus de conductes no és fàcil i presenta encara molts reptes a nivell policial, processal y legal, i no és d’estranyar que diversos estudis hagin confirmat que, en general, les situacions de cibervictimització sexual infantil es revelen inclús menys que les d’abús sexual infantil tradicional.

La dinàmica d’aïllament perpetua el silenci i l’abús online

Hi ha diferents elements que se sumen a l’impacte psicològic de la pròpia victimització sexual i a l’efecte amplificador del ciberespai (audiència mundial, velocitat, permanència dels continguts, absència de control,…):

  • Identificar la dinàmica de victimització i els seus protagonistes.
  • Pendre el control sobre el procés de revelació i situar la responsabilitat en la figura de l’abusador o no en la pròpia.
  • Reconèixer la necessitat d’ajuda y, a més, sentir-se mereixedor d’aquesta i solicitar-la.
  • Alliberar-se dels sentiments de vergonya i culpa que presenten els menors i són reforçats per l’habitual resposta estigmatitzadora de l’entorn.

Les cibervíctimes sexuals presenten una menor cohesió familiar, autoconcepte acadèmic, familiar i emocional i fan un major i més arriscat ús d’internet. Els casos més greus són de noies entre 14 i 16 anys amb un elevat risc d’ús d’internet, baix concepte físic i emocional, que han viscut més formes de victimització online i amb més freqüència, i que manifesten un major nivell de malestar (Montiel, 2015).

Photo credit: MiikaS via VisualHunt / CC BY-SA

Estratègies preventives davant l’abús infantil online

Des d’una perspectiva criminològica, les estratègies preventives haurien de centrar-se en tres aspectes bàsics:

  1. Reduir la motivació dels ciberabusadors per captar víctimes menors dificultant-los l’accés i maximitzant la percepció de risc.
  2. Promoure l’alfabetització digital i les habilitats d’autoprotecció per part dels propis menors, fomentar les seves capacitats resilients i generar espais genuins de desconnexió positiva.
  3. Empoderar a les figures protectores i visibilitzar els sistemes de control informals per facilitar la detecció i la revelació dels casos creant entorns segurs de confiança que garantitzin la intervenció immediata a nivell familiar, assitencial i legal.

La consideració de la cibervictimització sexual com un “joc de nens” que no té gravetat suficient per a ser denunciat o investigat, o que la víctima hagi mantingut comportaments sexuals de risc en línia, són aspectes clau en el procés de revelació i denúncia, tant si es donen realment com si constitueixen creencies irracionals de les víctimes o dels que tenen l’obligació de protegir-les. Modificar aquests esquemes cognitius és imprescindible si es vol reduir l’elevada xifra negra d’aquests delictes, conèoxer la magnitud real del problema i oferir les estratègies de prevenció i intervenció més adequada.

DECÀLEG PER A UNA PREVENCIÓ EFICAÇ
DE LA CIBERVICTIMITZACIÓ SEXUAL INFANTIL

  1. Identificar i diferenciar les relacions saludables basades en la igualtat i el respecte mutu de les relacions perjudicials basades en el desequilibri de poder i la manipulació.
  2. Informació sobre els riscos online i les estratègies d’afrontament eficaces. Aprenentatge col·laboratiu i supervisió no intrusiva.
  3. Presa de conciència sobre les conseqüències dels comportaments online (psicosocials i legals), per a un mateix i per als altres. Recuperar la connexió emocional.
  4. Coneixement i respecte cap a la sexualitat infantil i el desenvolupament sexual i afectiu dels nens i nenes. És el seu dret.
  5. Alfabetització i empoderament digital de nens i nenes, per a que siguin agents de canvi proactius i participants. Escolta i apendre d’ells i elles.
  6. Alfabetitzación digital d’educadors i cuidadors.  Aprendre el seu idioma per acompanyar-los.
  7. Reforçament de conductes responsables i prosociales online. Models de conducta prosociales exitosos.
  8. Espais genuins de desconnexió positiva i descàrrega cognitiva.
  9. Entorns segurs de confiaça per als menors basats en l’acceptació incondicional, i la validació emocional per part d’adults de referència.
  10. Difundir y normalizar les claus: Prevenir És Protegir i La No Acció És Desprotecció.

Referències

  • Montiel I., Carbonell E. y Pereda, N. (2016). Multiple online victimization of Spanish adolescents: Results from a community sample. Child Abuse Negl., 52, 123-34.
  • https://www.coe.int/en/web/children/2017-edition